Des de fa uns dies, hem canviat la manera de publicar els enllaços de què parlem a la secció: ara ho posem al twitter de la ràdio (@radiomolins), amb la paraula clau #curiositatsxarxa. Encara que no tingueu compte de twitter podeu consultar els enllaços fent clic aquí. I si esteu al twitter, podeu seguir a Ràdio Molins de Rei i us arribaran els enllaços directament!
un exemple…
Si voleu jugar amb els resultats que hem tingut a les eleccions municipals a Molins de Rei, veure què hauria passat si hagués votat més gent, etc. podeu anar a aquesta pàgina. És un simulador electoral, simulador de la Llei d’Hondt, amb els resultats que hi va haver el passat diumenge a Molins de Rei.
Alguns exemples: si CiU hagués tingut 2372 vots en comptes dels 2358 que ha tingut (si els haguessin votat 14 persones més), CiU hauria obtingut 6 regidors, i ICV 3, de manera que la sociovergència (pacte PSC-CiU) sí que hauria estat possible perquè haurien sumat els 11 regidors necessaris. O que si les 1797 persones que han votat la CUP haguessin estat 1000, com s’havien marcat com a objectiu, el PSC i CiU haurien obtingut 6 regidors cadascun, i la CUP 2 regidors. O bé que si sumem tots els vots independentistes (ExMdR+CUP+SI) s’obtenen 7 regidors. Els escenaris possibles són infinits, cliqueu a l’enllaç següent, i jugueu!
WebGL Globe és una plataforma que s’emmarca dins el projecte Chrome Experiments, de Google. Serveix com a base per visualitzar dades que es puguin visualitzar geogràficament, en una bola del món interactiva. Ells ho han fet servir per crear-ne 2 (l’evolució de la població mundial els darrers anys i el volum de cerques a Google segons l’idioma), però volen que la gent faci la seva pròpia versió per visualitzar el que vulgui. Això és possible perquè han publicat el codi font, tot i que ja us avisem que calen coneixements tècnics per fer-ho.
Mapa de fosses comunes elaborat pel Ministeri de Justícia, “d’acord amb el previst en l’article 12.2 de la Llei 52/2007, del 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura“.
Aquest mapa inclou en un sol lloc tota la informació disponible i que han facilitat les respectives Comunitats Autònomes o Associacions. Al mapa podem veure la ubicació de les fosses i el seu estat, però també podem accedir a informació sobre la llista de persones que consten a cada fossa, o fer una cerca per una persona en concret, seguint diferents criteris de cerca.
No obstant, aquesta base de dades no està completa, i des del propi ministeri se’ns anima a proporcionar més informació que puguem tenir disponible, mitjançant un formulari en aquesta mateixa web.
Trobareu el mapa a l’enllaç següent:
“Leaky World: a playable theory” és un joc creat per Molleindustria per contribuir al projecte Wikileaks Stories
El rei de la música en streaming ja no és el que era. L’essència del programa i la clau del seu èxit, poder escoltar música de manera il·limitada a canvi d’escoltar anuncis intercalats amb les cançons ha quedat notablement aigualida amb les noves restriccions que va imposar l’empresa sueca el diumenge passat. Si veiem que el nostre ús és superior als límits establerts, tenim dues alternatives per seguir escoltant música en streaming: o bé fer el que ens recomanen des d’Spotify (que ens passem a un compte de pagament) o bé canviar de plataforma. La més sòlida de totes és Grooveshark. En aquest article de VilaWeb fan un repàs d’algunes d’aquestes alternatives:
Més enllà de Spotify
Des d’avui els usuaris de la versió gratuïta únicament poden escoltar deu hores de música el mes i cinc vegades una mateixa peça
L’aplicació per a escoltar música en línia Spotify va anunciar fa poc que aplicaria restriccions als usuaris del servei gratuït, que funciona des del 2006. Dit i fet, des d’avui els usuaris enregistrats abans de l’1 de novembre de 2010 hi podran escoltar una mateixa peça de franc cinc vegades i prou. A més, els usuaris de modalitat lliure solament podran escoltar de franc deu hores de música el mes, i no vint com fins ara. La decisió sembla orientada a reconvertir una bona part dels deu milions d’usuaris de comptes gratuïts en subscriptors dels comptes Premium i Unlimited (4,99 i 9,99 euros el mes, respectivament). També pot explicar-se per la necessitat de cobrir les despeses dels drets de música de les discogràfiques. Caldrà veure si, amb les noves mesures restrictives, Spotify es guanya l’antipatia dels usuaris avesats a poder escoltar de franc una bona part de la seva música favorita. Els competidors de música en flux continu, si més no, es preparen per rebre ‘exiliats’ de Spotify.
Un dels que més n’espera és Grooveshark, sorgit quasi alhora que Spotify del cap de tres universitaris de Florida. Efectivament, és el rival més veterà i, així mateix, el que té un banc de música més potent, amb vint milions de temes. Tot i que ja ha començat a fer passos cap a les opcions de pagament (n’hi ha una versió VIP de 3 dòlars el mes amb funcions extra), la versió gratuïta continua essent una bona alternativa. Com la majoria de servidors musicals, inclou cercador de temes i grups, llistes de reproducció personalitzables i recomanació de cançons semblants, a més d’interfície en català, un tret diferenciador respecte de la resta de serveis. I, a més, disposa d’eines com Groovylists, que ajuda a integrar-hi les llistes de reproducció que tenim a Spotify, iTunes i Last.fm.
Seguint justament la idea de ràdios en línia com Last.FM, els francesos Deezer abonen un estil semblant al de Spotify d’oferir un banc de dades format per set milions de temes. Des de fa dos anys, manté acords amb algunes grans discogràfiques per a aprofitar-ne el fons, però l’element singularitzador de Deezer són els continguts d’artistes independents o poc coneguts –per a tothom qui tingui ganes de descobrir noves sonoritats i talents darrere els focus.
Una altra línia de reproductors de música en flux continu és la que recupera els centenars de milers de videoclips que hi ha a servidors com YouTube i els presenta intuïtivament, i amb una interfície molt 2.0, a l’usuari. StreamDrag n’és un bon exemple: hi cerquem la cançó o l’artista que volem i ens n’ofereix el resultat en una pàgina amb el vídeo i tot d’opcions per a desar-ho en una llista pròpia o compartir el vincle a través de les principals xarxes socials. Muziic, sorgit de la idea d’un pare i un fill, també es basa en aquesta opció i ha aconseguit el qualificatiu una mica agosarat de ser l’alternativa nord-americana de Spotify.
A un altre nivell hi ha Fizy, ‘una capsa de música en línia dissenyada amb l’única intenció que fos simple i fàcil d’utilitzar’. En efecte, aquest portal turc, de presentació austera i en blanc i negre, aplega continguts d’àudio i vídeo musicals de tot internet i els serveix als milers d’internautes que ja coneixen aquesta plataforma disponible en una trentena d’idiomes, incloent-hi el català.
Pàgina (en anglès) amb preguntes tipus “trivial”. Hi tenim tot tipus de categories generals i de més concretes.
El fenòmen “HOYGAN” ha guanyat una nova eina. Ara ja podem escriure de manera normal els nostres textos, i un traductor ja s’encarregarà de traduir-ho al llenguatge “HOYGAN”. Podem trobar el traductor al següent enllaç:
Un exemple de traducció és el contingut d’aquesta mateixa entrada, tot i que el traductor està optimitzat per funcionar amb originals en castellà.
EL FENÒMEN “HOYGAN” A GUANIAT UNA NOBA HEINA. ARA JA PODEM HESCRIURE DE MANERA NORMAL ELS NOSTRES TEXTOS I UN TRADUSTOR JA S’ENKARREGARÀ DE TRADUIR-HO AL YENGUATJE “HOYGAN”. PODEM TROVAR EL TRADUSTOR AL SEGÜENT HENIAÇ:
WWW.BIDOBLOG.NET/HOYGANUN HEXENPLE DE TRADUCSIO ES EL KONTINGUT D’AKESTA MATEIXA HENTRADA TOT I KE EL TRADUSTOR ESTÀ HOPTIMITSAT PER FUNSIONAR ANB HORIJINALS EN KASTELLÀ.
Aquests són els enllaços d’ahir i d’avui:
http://www.datenform.de/15-secs-of-fame-eng.html
http://www.datenform.de/fake-google-streetview-car-eng.html
Un servei per compartir fàcilment cançons, perfecte pel twitter, però també pensat per les altres xarxes socials i pel correu electrònic.
El sistema es basa en les cançons del Grooveshark, un altre servei que ja vam recomanar en una altra ocasió i que aprofitem per tornar a recomanar. Recordem que Grooveshark és una plataforma on podrem trobar gairebé qualsevol cançó mínimament coneguda, que podrem escoltar en ‘streaming’ d’una manera completament legal, un sistema similar a l’Spotify. En el cas que no trobem una cançó, tenim l’oportunitat de pujar-la al sistema des del nostre ordinador, fent-la disponible a tots els usuaris. Aquest és un servei que des d’aquí recomanem molt especialment! Recordeu:
En aquest article de ‘La Vanguardia’ ens ensenyen com una portada del diari ‘Ya’ del 1974 podria ser perfectament del 2011. Llegiu!
Molt complet, està francament bé! L’adreça és la següent:
Mapa amb els llocs accessibles amb cadira de rodes i els que no. Com indica el seu domini, ‘.ORG’, és un mapa participatiu, que fan els usuaris. En accedir al mapa (surt en alemany, però hi ha l’opció de canviar l’idioma al castellà) i un cop hem buscat la ubicació que ens interessa ens sortiran tot d’icones amb els equipaments i establiments d’aquest lloc, amb diversos colors per indicar-ne el grau d’accessibilitat. En el cas que no hi hagi informació sobre l’accessibilitat d’un lloc i sapigueu quin n’és el grau d’accessibilitat, us animem a informar-ne vosaltres mateixos.
Totes les dades del mapa (les dades d’equipaments/establiments, el mapa en si i les dades del cercador d’ubicacions) provenen d’openstreetmap.org, mapa lliure i col·laboratiu que qualsevol pot editar i ampliar. Per tant, si al mapa de wheelmap.org hi trobeu a faltar dades d’algun equipament, algun carrer o alguna informació equivocada, us animem també a accedir a OpenStreetMap i arreglar-ho!
I dins del tema de l’accessibilitat, i en clau local, podem llegir a Viu Molins de Rei un article sobre els problemes d’accessibilitat de l’estació de tren de Molins de Rei, amb motiu d’uns cartells que prohibeixen creuar les vies per l’únic pas accessible a persones amb mobilitat reduïda.
Compartiu fotos entre diverses persones d’una manera molt senzilla amb comemories.
COMEMORIES.COM
La nova generació d’historiadors, els que saben connectar amb la gent. Són els Historiadors 2.0. En parla el Dani Cortijo en aquesta entrada del bloc “Altres Barcelones“. Us convidem a navegar pel ‘hashtag‘ #historiadors20, al twitter:
En aquesta pàgina hi podem veure mapes del món, o de països, ampliats o reduïts segons els paràmetres que triem. Per exemple, la població.
Resoleu els vostres dubtes lingüístics amb la pàgina web “és a dir“, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Una setmana després d’haver vist per TV3 aquesta gran producció com és la minisèrie Ermessenda, topem amb un article de Ferran Vital al seu bloc, dins la pàgina web de la revista Sàpiens, on ens explica tots els fets que s’hi expliquen i no s’ajusten amb la realitat històrica, a més de la visió d’Ermessenda des dels ulls d’un historiador.
A la sèrie ens mostren a Berenguer Ramon com un partidari de la guerra i la confrontació, i a Ermessenda com a partidària del diàleg i dels pactes tenint en compte la guerra com a última opció. En realitat era tot el contrari: ell era partidari del diàleg i ella de la guerra. Berenguer Ramon tampoc va morir a mans de Roger de Tosny, com explica "Ermessenda"
La relació amorosa entre la comtessa Ermessenda i el seu nebot Guislabert, al voltant de la qual gira gran part de la sèrie, sembla ser que ha estat una invenció dels guionistes
En morir Ramon Borrell Ermessenda tenia 45 anys, una edat venerable l'any 1017. En canvi, a la sèrie Ermessenda sembla més jove.
Curiositats a la xarxa 